De tornada d’Eslovènia vaig parar als Écrins (França). M’havien dit que anés a veure el Glacier Blanc. Un lloc espectacular i amb llocs per dormir amb la furgo fàcils. Vaig fer cas!
Primer de tot vaig parar a Briançon. La intenció era veure el poble, que semblava interessant, i anar a l’oficina de turisme. Resultat: El poble, bé, per veure’l, però el vaig trobar molt deixat. Hi havia molta casa amb aspecte d’abandonat i molts, molts cartells, d’en venda. Era finals d’agost, potser quan més activat està és a l’hivern. No sé, però de turistes n’hi havia un munter! Vaig estar a dos oficines de turisme. La general un desastre. No em van informar de res. Bastant orca aquella noia. Desprès vaig trobar-me la casa del parc, i molt millor! Allí si que em van indicar què anar a veure. Vaig agafar un parell de fulletons que desprès em servirien bastant.
Vaig fer una volta amb la furgo, cap a Fréjus. Em feia gràcia pq fa molts i molts anys hi havíem estat esquiant una setmaneta. Recordo que era una estació petita, bastant familiar, i que vaig provar l’snow per primera i única vegada. Quin desastre! Tot el dia pel terra. Crec que va ser quan vaig adonar-me que això de l’equilibri no és lo meu!
Desprès ja vaig anar cap a Pelvoux. Vaig agafar una parelleta que feven autostop i que precisament eren d’allí. Però tampoc és que m’expliquessin massa res… Vaig fer 2 intents per dormir. Primer vaig parar en un parking a l’altre banda de riu, però els veïns que tenia em van semblar poc sociables i vaig decidir enfilar-me per una carretera estreta, la que anava cap Eychauda. I sí! Vaig trobar un lloc molt xulo per dormir… Aquell lloc és ben bé el que m’agradaria trobar sempre que vaig en furgo. Una esplanada, amb arbres, un riu, vistes i tranquil·litat. Hi havia una furgo ja. Va resultar estar habitada per un carnisser que feia temporada a mitja hora d’allí, aficionat a la muntanya, i que l’endemà anava a fer el Glaciar Blanc i el Noir. Ell marxaria a quarts de 7 del matí, jo a hora espanyola! Quina necessitat d’aixecar-se tant d’hora, si ni la calor ni la neu eren una amenaça! D’aquell lloc recordo especialment la foscor i el silenci de la nit! Era un lloc perfecte per fer fotografies a les estrelles! La única cosa dolenta és que a l’hora d’esmorzar no hi tocava el sol!
Glaciar Noir, un dels llacs dels Écrins
M’havien recomanat el Glacier Blanc, però com que tothom anava cap allà, jo vaig anar cap al Glacier Noire. Buf! Impressionant el paisatge! Però he de dir que em va costar arribar-hi! Quin cansament! El camí era estretet i costerut, però em cansava moltíssim. El consol era que tothom estava bastant tocat. Menys el carnisser! Me’l vaig tornar a trobar i quines velocitats!! Desprès vaig pensar que la cosa era tan cansada per l’alçada. Clar que jo tampoc és que estigui gaire en forma, i menys en pujada…
De baixada vaig parar al càmping municipal per fer-me una dutxa. La necessitava molt! 2 Eurets!
No vaig voler fer més. Vaig decidir que algun dia tornaria a la zona. Era molt i molt xulo! a veure quan hi puc anar! Dona per estar-hi bastants dies!