Fa un temps, no recordo si fa un parell d’anys o tres, (ho acabo de mirar, al març de 2004) em van operar d’un menisc. El tenia fet caldo de ves a saber què (handbol, parapent, squash, futbol, esquí, moto…). Me’l van arreglar. Vaig estar anant a recuperació bastant de temps. El dolor no m’acabava de desaparèixer però finalment em van donar l’alta. Això si, el metge em va dir que no jugués més a futbol.

Vaig fer bondat un temps, però només va durar 1 any la bondat. Es va crear un equip de futbol femení a Sort i no ho vaig poder resistir. Però sorpresa!, el genoll no em fa gens de mal, només me’n fa si estic una temporada sense jugar o si jugo sobre ciment. Però jugant al polisportiu cap problema.

De totes maneres tenia una mica de remordiments, i l’any passat vaig anar a veure el metge, vaig confessar-li que jugava, i que em fés una ressonància, per veure com anava l’assumpte. Em va dir que molt bé, que cap problema, que si no em feva mal és que estava tot bé i que tenia la cama forta. Buf! Perfecte!!

Total, que ara estic entrenant amb les noies (n’hi ha de totes les edats, no sóc la més gran, però poc li falta) dos dies a la setmana, i de tant en tant juguem algun partidet. I a més a més he decidit tornar a jugar a la lliga del Pallars. Els equips majoritàriament són masculins. En total potser juguem 4 o 5 noies, repartides en els diferents equips. M’agrada jugar-hi perquè no he d’estar vigilant si xuto fort o no.

Demà a la nit juguem el primer partit. Estic a l’equip Intrèpids Team, de l’Institut de Sort. Estic nerviosa i tot!

Quan anava al cole, a l’insti o a la facultat, poc m’imaginava que als 41 anys seguiria jugant a futbol i disfrutant tant com aleshores!

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *