Ahir vaig sentar-me davant la tele durant una estona, i ves per on, vaig enganxar el programa l’endemà. El capítol d’ahir es deia Deixar-ho. Tocava casos de gent que ha seguit tractament per superar les seues addiccions.
Reflexava el patiment dels protagonistes i lo dur que és tot plegat, però…. Tots fa poc que han sortit dels tractaments, els períodes d’abstinència són curts. S’anomena molt per sobre la problemàtica familiar i laboral… Què es pot fer quan un no se’n pot sortir, etc, etc… Massa superficial!
La cosa no és tant bonica com es pinta! El patiment del malalt i el seu entorn és molt gran i les conseqüències són molt dures.