El meu pare em diu que camina millor per la gespa. Que el porti a un lloc on pugui caminar.
Pel carrer l’hem de portar a la cadira, i cada dia una estoneta el fem caminar normal, però és esgotador. Va tirant endavant, accelerant-se i fent passes cada vegades més petites, i et fa mal tot d’aguantar-lo.
Ahir i avui hem pujat a les Bordes d’Olp per fer-lo content.
La veritat és que allí el deixem suelto i de moment no ha caigut. Si te’l mires massa pateixes, però va fent.
Hem aprofitat per fer volar els estels i tirar els boomerangs (un l’hem perdut perquè ha volat moltíssim). Hem passat 2 tardes molt agradables i a una temperatura ideal.
