Aprofitant que tenia de portar l’Ian, l’Iker i el Gerd a Montrejau, he pensat que a la tornada pararia a menjar un bocata per dinar i a fer alguna foto. A ells els esperen moltes hores de cotxe fins a Lienz, però jo torno cap a casa.
Sortint de la Val d’Aran al matí ja hem vist algunes bromes baixes. Quan he tornat el dia ja s’havia embolicat més.
Passat el port no sabia ben bé on parar. Al final ho he fet al Mirador de la cascada de Comials. D’on deixes el cotxe al mirador hi deu haver 5 minutets tirant a llarg. És com un bosc encantat, ple d’aigua, bedolls, avets, falgueres i floretes de tots colors. El salt d’aigua espectacular (no apte per tirar-se en kayak!). Agradable les gotetes fredes que et mullen mentre observes l’espectacle.