Per la radio, quan feien el «weather» vaig entendre que hi hauria «happy showers». L’Hug em va dir que no, que havien dit «heavy showers». I tenia raó. Va estar tota la nit ploient. Tota, tota i primera hora del matí.

D’on estem a l’skatepark de Huknall, que sembla que és el que «ens» agrada més, hi ha uns 30 minuts segons el GPS, però sempre hi poso més. Estic convençuda de que ens fa donar massa volta. Aquí a Anglaterra, però, costa molt orientar-se. Cada dos per tres ens despistem.

L’Hug va fent coneixences. Als skates i al càmping. Els fa gràcia com es diu i que sigui estranger. Li han dit que es pensaven que seria més moreno pq a Espanya sempre fa sol.

Els cementiris són curiosos. Està ple de «husbands no sé què (memòria de dislèxica). M’ha fet gràcia… Ho entenia com marits aplicats… El pròxim dia m’ho miro.

Hem dinat en un KFC. Quina cosa més complicada! Amb la camarera hem acabat parlant anglès, francès i castellà. La dona era belga i molt amable!

I avui començo l’intensiu d’anglès! Que no em passi res! Si fos de prendre medicaments ja hauria de tenir preparada una caixa d’ibuprofenos almenys!