Sempre dic que al Facebook hi és tothom: gent entesa, gent que el fa servir per passar l’estona, per xafardear o per comunicar-se….

Jo el tinc tot el dia obert, com l’ordinador. I deu n’hi dó el que hi veig… Hi ha gent que participa a concursos que es veu d’una hora lluny que són una enganyifa, altres que comparteixen fotos de nens amb alguna malaltia i que tenen intenció de recaptar diners, a vegades he vist que hi ha gent que miren vídeos d’aquests de títol cridaner i que per nassos han de posar un like a alguna pàgina (com ara recentment aquest de la família india que se l’emporta el riu…), o vídeos d’aquests de sang i fetxe…

Però el que el que em costa més d’entendre és que hi hagi qui segueixi reptes i nominacions. A vegades són inofensius però sovint poden portar greus conseqüències.

Ara acabo de llegir una notícia a l’Ara relacionada amb això. Un noi mor ofegat en tirar-se al riu amb la cama lligada a la bicicleta per participar en ‘À l’eau ou au resta’

‘À l’eau ou au resta’ (A l’aigua o al restaurant) consisteix a gravar amb vídeo com una persona disfressada es capbussa en un llac, riu, piscina o mar, de vegades amb pretextos humanitaris o caritatius. A continuació, l’individu penja el vídeo a Facebook i desafia tres amics que imitin aquesta pràctica en les pròximes 48 hores. En cas de no fer-ho, han de pagar un sopar en un restaurant a l’iniciador del repte.

Quanta feina que hi ha per fer…

Aquest any he fet 4 vegades el taller “El meu altre jo”. El curs que ve penso preparar-ne algun més, pq no pot ser que passin aquestes coses… Cal que la gent prengui consciència de com fer servir les xarxes socials! Hi ha molta feina a fer amb pares, professors i alumnes, molta!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.