Ahir em vaig aixecar amb ganes de fer una volta en moto. Vaig decidir pujar al Refugi de Cuberes a felicitar en persona l’Anna. Feia temps que no hi pujava.

La pista més o menys com sempre. Molta pedra suelta i algun que altre sot, però amb la moto rai. Això sí, vaig parar un moment a desinflar una mica les rodes per poder anar millor.

Durant la pujada sols vaig trobar una família just al camí d’Esplà. Ningú més, ni un cèrvol… Sol moixons i un llargandaix enorme. A partir d’allí el paisatge és impressionant. Els cèrvols ho mantenen tot impecable. Els boscos super nets i els prats com si s’hagués passat el talla-gespes recentment.

Al refugi molt bé. Molt bona temperatura, bon menjar, bona companyia… Si hi hagués una bona connexió a Internet que em permetés treballar, m’hi instal·laria una temporadeta. Hi heu d’anar!

Per tornar vaig seguir les instruccions de l’Anna. Vaig acabar de donar la volta. Fins a Taús havia arribat, però mai havia baixat fins a Baén altra cop. El primer tros va estar molt bé per anar amb la moto. Em vaig trobar alguna vaca de cara, i vaig veure corders de lluny. La part asfaltada se’m va fer bastant pesat. El cul ja em feia mal. Mentre baixava vaig recordar-me d’aquella dita que diu: Useu, Buseu, i Enseu, tres pobles deixats de la mà de Déu.

Sols vaig fer fotos al refugi… De la ruta no. M’he de fer una caixeta per portar la càmara de fotos més a mà.