A les 5 he obert un ull. Les cinc, bé, queda una hora…

A les 6 sona el despertador. Em trenca un somni bastant bèstia. Faig 10 minuts el ronso, em vesteixo, desperto l’Hug i marxem cap a la parada d’autobusos. A les 6.30 marxen cap a Barcelona. És una sortida que fan amb la classe de l’Institut. 2 graus sota zero, és tot fosc i no hi ha quasi ningú pel carrer. Sol hi ha indicis d’activitat en un dels forns del carrer Major. Pujo a casa i em torno a posar al llit. Desprès de mirar correus, twitter i Fb, no fós que hi hagués algo urgent, em torno a dormir.

7 i algo. Sento soroll al pis de dalt. És l’Aleix que se’n va a classe. A les 7.45 apareix a l’habitació dient que s’emporta el cotxe.

A les 7.45 sona el meu despertador una altra vegada. És el de cada dia. M’he descuidat de desactivar-lo :( No em moc del llit.

A les 8 sona el despertador de dos pisos més amunt. És el de l’Ian. Jo torno a estar endormiscada. Estic somniant coses agradables i intento mantenir-me en aquell estat mig dormit mig despert. La veritat és que l’Ian ja no l’he sentit més. Suposo que deu haver marxat a l’hora.

A les 10 menys 5 obro un ull i em miro el rellotge. L’últim somni ha estat molt bé també, però tinc mal de cap, estic encostipada i em fa mal el coll. Faig una mica més el ronso. Finalment començo el dia.

Una d’aquelles situacions en que agraeixes teletreballar i organitzar-te els horaris com més et convinguin.