Quan era petita la meua mare m’ho havia dit mil vegades, i jo de tant en tant ho dic als meus fills. Són aquelles situacions en que et descobreixes repetint allò que t’han dit i que a vegades fan gràcia i a vegades ràbia.
Llegint una entrevista que ha sortit a La Vanguardia, m’hi ha fet pensar:
-¿El uso tecnología disminuye la atención de las nuevas generaciones?-Hay quien dice que es imposible que mantengan la concentración con cuatro tareas a la vez. Pero mi generación es la que empezó a hacer los deberes con la radio puesta y nuestras madres también decían que era imposible que nos concentráramos así. Hoy hacen los deberes en el ordenador, con el Messenger abierto, escuchando música y bajándose una serie. Algunos autores creen que es imposible que estén concentrados, pero otros afirman que se están preparando para lo que les pedirá la sociedad, que lo único que están haciendo es entrenándose para la situación en la que vivirán en el futuro nos guste o no. Yo puedo tener unos valores y ellos otros. Que sean espacios de concentración más cortos e intensos probablemente sea porque tienen que adaptarse a esta sociedad.
I de fet més val que s’hi comencin a acostumar a fer 1000 coses a l’hora, perquè avui en dia cal saber-ho fer.
Si vas a un congrés has d’estar escoltant el conferenciant, llegint la pantalla gran amb les twittejades que hi hagi al respecte, mirant el teu notebook i twittejant tu, xateant amb aquell que també li interessa el tema i que no ha pogut venir, comentant de paraula amb el que està sentat al costat teu, mentre vas pensant què li diràs a aquell contacte que faràs a l’hora de la pausa-café. A l’hora t’imagines una activitat que podràs implementar gràcies al que et van explicant… Això si no has de pensar en què has de comprar al sortir per poder fer el sopar i la berena del teu fill que demà ha d’anar d’excursió o ha de pujar a pistes… L’altre dia vaig sentir un podcast de la Karma Peiró que en parlava.
Si estàs a casa teletreballant el mateix… Ves controlant el correu, soluciona els problemes dels alumnes que s’estan intentant matricular a la UOC, i com que s’està fent el canvi de grau i de campus es troben amb mil indicències estan molt angoixats i prefereixes contestar-los al moment. Algú et demana que li resolguis algun dubte pel xat, la cartera truca al timbre perquè sap que sempre estàs a casa, s’està fent la rentadora i el roomba es troba algun obstacle insalbable i l’has d’anar a rescatar. No sé qui twitteja algo molt interessant i per la radio donen una notícia molt interessant. Veus per la finestra que comença a nevar o hi ha un núvol estrambòtic, potser que facis una foto. Truca el telèfon, cal que…
Pobres nens! més val que s’entrenin bé! I em pregunto, cal ser dona per poder fer tantes coses a l’hora?
jo soc la que et fa alguna cosulta pel xat, però em consta que pots prendre una xocolata calenta, xatejar amb mí, llegir un correu que t'he escrit abans i contestar a l'Hug que es vol baixar un programa. La teva mare no tenía raó es poden fer moltes coses al mateix temps, ara com surtin ja és una altra cosa… oi?
Hola!!
Per fi ja he trobat una estoneta per donar un cop d'ull al teu bloc! i… no sé fins a quin punt pots fer tantes coses alhora!! (no a l'hora! jejeje) però jo sóc de l'opinió que fer deures mentre parles pel messenger és dificil, en canvi escoltar la radio mentre fas deures… a vegades la deixes oberta i no pares atenció al que diuen, només fa companyia mentre fas una altra feina; mentre que el msm requereix parar-hi atenció!
Fins viat,
Natàlia
http://antalya.uab.es/gab-llengua-catalana/www/cat/assessorament/lliscat/17_alhora.html ;) A veure si ho recordaré…
Fa alguns anys vaig llegir un article de recerca d'uns neurobiòlegs que havien arribat a la conclusió que, quan es fan diverses coses a l'hora, el cervell va connectant i desconnectant per atendre-les totes.
No és que al mateix temps li arribin els senyals del que s'està escoltant i també processi allò que està llegint. Seria més aviat com si desconnectés un circuit per obrir-ne l'altre de manera alterna. Però això és fa en fraccions de temps tan petites que no es nota i es té gairebé tota la informació que arriba pels diferents conductes.
Just fa una estoneta he llegit un post d'una dona que deia coses semblants a les que dius tú, molt interessant! http://www.elproximoviaje.com/2010/02/22/mujermadreblogger/