Fa molts anys que, per diferents raons, em toca viure situacions molt dures. Les he intentat anar afrontat el millor possible i poc a poc he anat aprenent a carregar-les a la motxilla de la forma més ordenada i poc pesant que sé. Ara entenc pq m’agrada tant jugar al Tetris!

Però la llista de decepcions va creixent. En alguns moments he pensat que els serveis dels Mossos, la Justícia, els Serveis Socials i la Sanitat pública servien per alguna cosa i he comprovat que no, almenys en els aspectes que m’ha tocat viure a jo. Demanes ajut pq tu ja no saps què fer més i surts amb un sentiment de culpabilitat, tristesa i emprenyamenta que no són normals. De totes formes m’agrada pensar que hi ha coses que sí que funcionen.

Doncs res, a seguir aplicant el sentit comú i a intentar reforçar l’intel·ligència emocional tant com es pugui. Procuraré seguir entomant i col·locant a la motxilla el que encara ha de venir el millor possible.

Continuem!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.