El dia de la fira de pont vaig fer quantitat de fotos. Avui al Pirineus del Segre n’ha sortit una, que en un primer moment m’he pensat que era meua, però no podia ser perquè no l’havia penjat a cap lloc…
Casualitats!
Ara m’hi fixo, que a la banda esquerra, es veu la meua mà disparant… Ja ho podrien haver escapçat….

Jo vaig tancar més el pla, perquè no podia posar-me més cap a la dreta, i perquè hi havia al meu fill al davant meu… Se li veu el serrell…

Vam disparar al mateix moment… El Josep Maria (el de blau) està igual, i la noia del darrera, amb jaqueta granatosa, està fent el mateix gesto.

2 Comments

  1. Ostres! el meu vocabulari és molt limitat!

    Ho he buscat a la wikipedia: Diuen que a l’any 1754 Horace Walpole va ser el primer a parlar de la serendípia sota els efectes de la lectura d’un conte de fades protagonitzat pels tres prínceps de Serendip. Feien descobriments per accident de coses que no s’havien plantejat mai.

    Ja he après algo nou, però dubto que recordi aquesta paraula. La trobo difícil! ;)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.