Ljubljana

Ljubljana

A Ljubljana no hi vaig estar massa, 2 nits. Vaig arribar al vespre, vaig aconseguir trobar un bon lloc per dormir molt a prop del centre. Una àrea d'autocaravanes per 15 Euros la nit, amb electricitat, wc i dutxa, wifi, aigua, rentadora... Una mica "apretujats" però bé. Vaig posar-me al costat d'una autocaravana d'una parella de Madrid. Em van ajudar molt! Em van acompanyar fins el centre, a l'oficina de turisme. A l'hora de sopar ens vam trobar a un mercat de llocs de menjar de carrer i vam sopar junts. Molt bé!

A la nit vaig flipar amb l'animació que hi havia pel carrer. Cada dos per tres hi havia algú tocant, o fent algun espectacle d'algo, els restaurants, bars i terrasses estàven a tope. Gent amunt i avall, turistes i autòctons.... Impressionant.

Ljubljana a la nit

L'endemà vaig anar al Free Tour. No vaig ser la única de tenir la pensada. Ens hi vam juntar 180 persones. Tot el que explicava el guia era interessant, però ho explicava en anglès, i l'esforç que havia de fer era enorme. Al cap de bastanta estona em vaig escaquejar. No sé si era la calor, el estar tanta estona de peu i parada però la pressió em va baixar. Vaig menjar una mica i desprès cap a la furgo a descansar, aprofitant també que es va posar a ploure.


Velika Planina

Logarska Dolina i Velika Planina

Logarska Dolina i Velika Planina em van agradar. Crec que són dos llocs que s'han de veure o, més ben dit, caminar. Molt contenta d'haver deixat la furgo per unes hores. Imprescindibles si vas a Eslovènia.

Logarska Dolina

És una vall amb peatge. Per entrar-hi amb vehicle motoritzat has de pagar, però no amb bici o a peu. Jo vaig decidir anar-hi de bon matí i fer-la a peu. És una vall bastant recta, amb un riu i un sender senyalitzat que va de punta a punta. La meua idea era caminar de pujada, menjar en algun restaurant d'un dels poblets que trobés i tornar a baixar. Però resulta, que no hi ha poblets! Hi ha granges pel camí, on sí fan menjar, però al final vaig acabar no menjant.

El sender és bastant ombrívol pq va per dintre el bosc. Em va recordar una mica el camí que va des del parking de l'entrada al Parc Nacional d'Espot fins a Sant Maurici. De tant en tant trobes cartells que t'expliquen el bosc, la fauna, la flora i la vida dels autòctons. Acaba en una cascada, Rinka falls. Senzillament espectacular. Em va sorprendre. Va valer la pena pujar-hi!

Velika Planina

Ui Velika Planina! Això sí que em va agradar! Havia fet fotos i ja em va semblar espectacular, però in situ, la veritat és que em va agradar molt més. Tantes cabanes repartides per allí, vaques per tot arreu, verd, muntanyes espectaculars, dispensadors de sal per les vaques... Impressionant! Hi tornaria.

Atemptat de Barcelona

Entre aquestes dues excursions hi va haver l'atemptat de Barcelona. Baixant de Logarska Dolina vaig parar al parking de l'oficina de turisme de Solčava per agafar wifi. Em connecto i ja ho vaig saber... Acabava de passar. Quin patac!!! Va canviar el viatge. A partir de llavors era el tema de conversa amb tota la gent que parlava, no vaig pujar gaires més fotos, i em costava dormir a la nit. Va ser un determinant per a que el viatge durés menys del que tenia previst en un principi.


1 Octubre 2017, referèndum

Diumenge de referèndum

Podria explicar fil per randa el que vam estar fent diumenge, el diumenge del referèndum, però no cal, em deixaria tantes coses... Del diumenge em quedo amb l'organització i la col·laboració de tot el poble i tota la comarca per poder fer realitat una votació. Cada ú va tenir el seu paper. Uns es van dedicar a fer menjar, altres a "defensar" el casal d'avis, els ramaders a posar els seus tractors, alguns a tocar (algun es podria haver estalviat de venir. No era el dia!). També ens vam dedicar a identificar infiltrats, el que va provocar alguna anècdota divertida. Tothom, tothom, es sentia una petita peça d'un engranatge que havia de funcionar a la perfecció. Tot liderat per l'alcalde, el Raimon, al que li vull agrair tot el que ha fet, està fent i farà. Poc s'ho imaginava ell que passaria tot això quan va pensar en presentar-se.

Per votar vam tenir de fer una cua immensa, que riu-te'n de les de la loteria... Allò sí que era una cua d'hores i hores... I ningú es va queixar.

Al matí ja vaig dir que era un dia divertit i que semblava una festa i molt guai, però que en veritat, estàvem vivint un moment molt important...

Va ser un dia de contradiccions... Va ser un dia en que es veia una cohesió social al·lucinant i un dia molt i molt trist, veient tot el que estava passant a altres llocs... Les osties que veiem als mòbils eren increïbles. A mi em provocaven una tremolor incontrolable.

Vaig marxar a les 3 cap a Barcelona per obligació. El viatge de tornada me'l vaig passar mirant si pujava policia o guardia civil per poder avisar, i escoltant la radio. Els testimonis i tot el que explicaven era increïble. De tant en tant posava radios espanyoles i era per al·lucinar... Hagués parat més d'una vegada a plorar, però havia d'arribar al clínic el més aviat possible.

En arribar a Barcelona, el carrer Urgell tallat. Hi havia molta gent davant del cole Sagrada família i l'Escola Industrial. També algun cotxe de mossos. Al tornar cap a casa el carrer gran tallat. A Via Augusta, tot de furgonetes sortint i antiabalots amb escut, porres i armes... Em va venir la tremolor i la por.

Vaig arribar a casa i vaig poder dormir. Portava molts dies dormint poc i malament. Sort! pq sinó m'hagués costat molt!