Password wifi

Gamificació i contrassenya wifi

Aquest matí he vist a les xarxes socials que una mare els canvia la contrassenya de la wifi cada setmana i els la fa investigar en comptes de dir-la directament. És a dir incorpora la gamificació en l'educació dels seus fills. És una forma d'aprendre coses noves mitjançant una espècie de joc.

Password wifi

M'ha semblat una molt bona idea, i em recorda les cibergimcanes que organitzava quan treballava al Telecentre del Pallars Sobirà, i que tenien tanta acceptació.

De seguida m'ha vingut al cap que això es podria aplicar als establiments turístics, ja siguin allotjaments rurals, restaurants, càmpings, hotels, empreses d'activitats, etc. Penso que seria una bona forma de donar a conèixer productes propis, o l'entorn, o personatges de la zona...

Qui s'anima a provar-ho!


Parc infantil a Ukanc

De Goreljek al Camp Šorli Koritnica

Goreljek

El bosc a Goreljek és impressionant. Atapeït, amb arbres molt alts... Aquí potser sí que et puguin sortir ossos... Hi ha pistes forestals per donar i per vendre, i vas trobant grupets de "bordes" per tot arreu.

M'encanten. Són totes de fusta. Aquí la gespa no està tant dallada, però igualment és molt bonic... Sembla ben bé de conte. N'hi ha que estan habitades. Segur que moltes d'elles estan llogades a turistes. Imagino  que per trobar-les se'n deuen fer un fart, tot i que hi ha bastants rètols amb el nom.

Les cabanes de Goreljek

Llac Bohinj

Quan arribes a la zona del llac Bohinj la cosa ja no és tant rústica. Stara Fuzina és molt bonic. Les cases, els camps dallats, les llenyers imponents, floretes, etc.

A Ukanc, aparco al parking del telèferic de Vogel, Està en mig d'un super bosc que para molt el sol, i decideixo anar a caminar.

Ukanc

Als voltants del llac em crida l'atenció un parc infantil, d'aquests que la normativa de casa nostra no permetria tenir, i un sender dirigit als més petits.

Parc infantil a Ukanc

És d'aquelles coses que són super xules i a que al nostre pais la normativa no ho permetria de cap de les maneres!

M'arribo fins a Savica Slap. Pel camí vaig trobant bastanta gent i a l'arribar a dalt, hi ha moltíssima gent (també s'hi arriba en cotxe!). Per veure la cascada cal pagar i hi ha tal acumulació de personal que passo, i m'enfilo muntanya amunt per un bosc molt bonic i ombrívol.

Al tornar al llac segueixo un tros de sender especial per a famílies i nens. Fa pinta de distret.

Agafo una parella de xecs que van a Bohinjska Bistrica. Allí faig un intent de trobar una dutxa en una àrea d'autocaravanes i un càmping, però en la primera no n'hi ha, i el càmping està full del tot. No em vull esperar tant a la recepció. Dino al peu d'una estació d'esquí on m'hi hagués quedat a dormir però és una mica tètric.

Sorica

Continuo i em trobo amb Sorica (Hi ha Spodnja Sorica i Zgornja Sorica. Imagino que deuen ser la de dalt i la de baix). Quin paisatge, m'encanta... Paro diverses vegades per badar... A més el sol està baix i queda tot molt bé. Em llegeixo la biografia d' Ivan Grohar :D

Sorica

Sorica

M'encanta trobar-me les coses sense esperar-les gens ni mica. Agafar carreteres que no saps on et portaran...

A dormir vaig al Camp Šorli Koritnica.

 


Bled

L'altra banda del Triglav: Vintgar Gorge i Bled

La intenció del dia és fer les altres 25 corbes del Vršič Pass per anar a Vintgar Gorge i a Bled.  Em desperto molt matí i no vull parar en cap població a esmorzar, o sigui que em salto Kranjska Gora. Vull un lloc verd, amb bon paisatge i amb solet. Arribo fins a la frontera d'Itàlia, fins a Planica, on veig els trampolins de salts d'esquí a ple rendiment, desprès pujo fins la frontera amb Àustria i acabo a Mojstrana.

I ara penso, pq anava tant accelerada? Si tenia més dies que llangonisses!!! Podia haver visitat moltes més coses! 

A Mojstrana entro a la Oficina d'informació i turisme, però la veritat és que en trec cap profit. M'estic al costat del riu una bona estona en plan relax... bé, esmorzo i faig una mica de bricolatge i neteja a la furgo.

Vintgar Gorge

La pròxima parada és Vintgar. Hi ha un parking enorme ple de cotxes. L'entrada són 5€. És el meu autoregal d'aniversari! Al cap de 10 metres ja me'n penedeixo! Quina gentada! Vas per una passarel·la i has de parar cada pocs metres per deixar passar als que venen, o esperar que el del davant faci la foto de rigor. I tot per arribar a una cascadeta al final, i veure tot de gent remullant-se a sota... Buf! No m'està agradant gens!

A la tornada però la gent desapareix com per art de màgia i la llum baixa una mica. Les gorges comencen a tenir el seu encant. A l'arribar al parking està molt buit! Decideixo que a partir d'ara aniré als llocs més turístics desprès de dinar... Horari tardaner!

Bled

Cap a mitja tarda arribo a Bled. Sembla turístic del tot! Aquí si que hi ha gent, però ja ho sabia. Passejo pels carrers estrets i faig mitja volta al llac, tot observant la gent i el paisatge.

Goreljek

A dormir tiro cap a Goreljek. És una zona de bosc que segur que és bonica i on s'hi estarà fresquet.

Goreljek


Soca ample

El primer dia a Eslovènia

L'entrada a Eslovènia la faig per Stupizza (Itàlia) a primera hora del matí, sense haver esmorzat i sense haver recollit el llit. Paro en un primer pàrking, al costat d'un riu, però no em sembla prou bonic i el lavabo que hi havia no està gens net i veig un rètol que posa que s'ha de pagar (em crida l'atenció). Segueixo uns kms. Passo Kobarid i Bovec, sense entretenir-m'hi gens ni mica, i a cegues, pq no tinc cap mapa en paper. Arribo al Soča. I el trobo senzillament espectacular.

El Soča

Feia molts anys que tenia aquest riu posat al cap. El color de l'aigua que havia vist a les fotos era espectacular i sabia que tenia trams fàcils per poder remar.

Remar? Però si fa mil anys que no remo! I la última vegada va ser un fracàs... vaig ser incapaç de sortir de la contra! Ja m'agradaria tornar a agafar una mica de confiança i que, per art de màgia, em sortís l'esquimo... De totes formes, sempre tinc l'hidro.

Total, que quan veig el color de l'aigua en directe flipo... Quina aigua tan turquesa! Quina aigua tan transparent! Què bonic! I cada dos per tres hi ha parkings i entrades senyalitzades d'embarcament, un camp d'eslàlom, croquis del riu amb graus i explicacions, wc portàtils a tot arreu, taules de picinc, contenidors de reciclatge, tot molt net, cotxes i remolcs amb kayaks, rafts i altres enginys capaços de baixar pel riu! Fua! Què ben organitzat i què bonic!

El color de l'aigua impressionant. No veus on hi ha aigua i on no... És fàcil mullar-te la bamba...

Mapes i guia

Esmorço i recullo i vaig a l'oficina de turisme de Trenta. Compro un mapa de carreteres i una guia d'Eslovènia, i agafo una espècie de diari que hi ha del Parc Nacional del Triglav, amb un mapa genial i que m'anirà molt bé.

 

Vršič Pass

Segueixo fins el Vršič Pass, un port de muntanya que té 25 corbes per cada costat i que arriba als 1611 metres. A dalt em quedo parada de la quantitat de gent que hi ha. El parking a tope! Gent caminant per tot arreu! Un noi amb bicicleta i xaleco reflectant cobrant a tot el que estaciona... Buf! M'agobio amb tant personal. El paisatge és molt bonic, no fa cap mica de calor, però dono mitja volta i refaig les 25 corbes altra vegada.

Soška pot

Al fulletó del parc llegeixo que hi ha un sender (Soška pot) que va pel costat del riu des d'aquí el naixement fins prop de Bovec (25 km, unes 7 hores). Pujant ja n'he vist algun tram i sembla xulo. Així que decideixo entrar a la carretereta que porta al naixement del riu, Izvir Soča, per valorar si val la pena fer-lo tot sencer, o puc fer un tram més curt i espectacular. I decideixo que no val la pena...

Més abaix però, sí que paro i començo a caminar... Tinc la bona sort d'anar a parar a un dels trams més espectaculars que hi ha. De fet trobo una parella de Cerdanyola i em diuen que estaven buscant aquell lloc per fer la foto que havien vist per Internet. És com si m'hagués tocat la loteria!

La part del Soča més bonica

Soča estret

Cases a la vora del Soča

No camino massa, pq el peu em fa mal... La fascitis plantar aquesta que tinc em martiritza bastant!

Descans

A mitja tarda vaig fins a Log Pod Mangartom, i desprès cap a Bavšica. Hi paro una estona i fins i tot m'estiro a l'hamaca durant una estona. S'hi està molt tranquil, fresquet i bé!

Descansant

Arriba l'hora de buscar lloc per dormir... Serà un dels "drames" diaris durant tot el viatge. A Eslovènia està prohibit dormir a qualsevol lloc.

Desprès de comprar alguna cosa en un Merkator de Bovec (i fer una cua immensa per pagar) vaig a l'àrea d'AC de Bovec. Ens reunim 3 furgos i 1 AC (Manresa, Barcelona i San Sebastian) per parlar d'on passar la nit. Preguntem preus i ens demanen 15€ per 12 hores... No hi ha ni wc, ni dutxa, o sigui que no val la pena. La parella catalana ens expliquen que estan un càmping que costa 9.5€ per persona, taxa inclosa, i decideixo anar amb ells. Però el càmping està ple. Full. I el del davant també. Tot full. Total, que acabo sopant al trencall de Zadnjica i dormint al parking del darrera de la oficina d'informació de Trenta. Passo la nit tranquil·la i bé.

Això pinta que...

  • Hi ha molta més gent del que em pensava
  • Serà difícil trobar llocs per dormir

Ruta per Eslovènia

Un solo a Eslovènia

Ja fa temps vaig anar un cap de setmana sola en furgo aquí a la Cerdanya Francesa. Per setmana santa vaig anar fins a Cabo de Gata, i aquest agost, com que tots els nens treballen i ja són prou autònoms, he aprofitat per fer un viatge més llarg i més lluny.
Em va costar decidir-me. La cosa estava entre les Highlands i Eslovènia. Al final va ser Eslovènia. Estava més a prop i no ho coneixia gens ni mica. Era anar més a l'aventura.

Viatge d'anada

Per anar vaig estar 2 nits. Vaig fer més km del compte, pq la meua intenció era dormir per la platja. Vaig parar a la Camarga, en un lloc bastant idíl·lic. Vaig sopar, però feia tal calor, que em vaig agobiar i vaig decidir muntar el llit, i anar a dormir a Briançon. Segur que s'hi estava més fresc! Vaig acabar dormint al costat del llac de Savina lo Lac.

L'endemà tenia previst fer tot Itàlia i ja dormir a Eslovènia, entrant per Stupizza, per anar a parar a la muntanya directe. Però a última hora hi havia una tormenta brutal, d'aigua i llamps, uns llamps espectaculars, i vaig preferir dormir a Gorizia mateix.

Eslovènia

En resum, podria dir que he fet 2 voltes al Parc Nacional del Triglav, he voltat pels Alps de Kamnik i de la Savinja, i he estat a la capital: Ljubljana (Ara que ja he tornat, començo a saber-ho escriure).

En línies generals es pot dir que la majoria del què he vist és com un jardí molt ben cuidat. Les cases estan al seu lloc, plenes de flors de colors, l'herba de tot arreu impecable, els llenyers envejables...

Al cap de poc de ser-hi em vaig agobiar una mica... Hi havia moltíssima gent (era principis d'agost, o sigui que comprensible) i a tot arreu feven pagar. Poc, però feven pagar! Pàrkings, gorges, cascades, wc... Total, que vaig aprendre que als llocs més massificats s'hi havia d'anar cap al migdia-tarda-vespre. Els eslovens i els europeus porten un horari molt diferent del nostre i s'ha d'aprofitar. I l'altra era anar a l'aventura. Agafar carreteretes petites i descobrir llocs no tan turístics. Suposo que si hagués portat el viatge ben planificat hagués fet molts menys kms, però no és lo meu...

Viatge de tornada

Vaig dormir a Itàlia. Vaig fer un intent de dormir a Palmanova, un poble que pintava molt guai (queda pendent), però al lloc que indicava el Park4night estava molt buit, i vaig tirar fins a Codroipo. Aquella nit també va ploure fort. L'endemà a primera hora vaig enfilar cap a la zona de Briançon. M'havien recomanat pujar a un glaciar. Molt bonic. També queda pendent tornar-hi! La segona nit a la zona la vaig passar al pàrking de l'estació d'esquí Réallon. I desprès ja cap a Sort.

18 dies i 4.419 km

Tenia previst estar-hi més dies, però la veritat és que l'atemptat de Barcelona em va descol·locar bastant. Ho vaig saber al moment. Vaig passar males nits... i tothom que trobava comentava el mateix... Tothom estava bastant afectat. Suposo que si hagués anat en companyia hagués sigut diferent.

De fet, vaig evitar al màxim mirar les informacions que anaven publicant, i tampoc tenia ganes de penjar fotos... Amb aquell follón i jo penjant fotos de llocs bucòlics i dient mira tot que bonic.

Aniré posant entrades del viatge, més que res, pq a mi em serveix de memòria (que en tinc poca) i sempre pot servir d'inspiració a algú.

Ruta per Eslovènia


Como

Waynabox, viatge sorpresa!

Per Nadal, a l'Hug, li vaig regalar un mini necesser, amb unes ampolletes de viatge, amb uns papers a dins. Junts, i degudament, ordenats, formaven un codi i una url d'una web.

Desprès de bastanta estona, i amb l'ajuda de tots plegats, va resoldre l'enigma. Era un viatge a destí desconegut d'un cap de setmana per a 2 persones (ell i jo, era un regal comunitari ;). L'únic que havia de fer ell, era triar les dates.

Waynabox

Com que sempre tenim les agendes plenes, la data triada va ser finals de juny, i a més a més, se'ns van afegir 2 persones més. Quan vam fer la reserva ens van comunicar els 12 destins que ens podien tocar, i vam aprofitar per descartar-ne un (es pot fer de forma gratuïta), pq fa poc temps que hi havíem estat.

Els destins que ens podien tocar eren: Berlin, Paris, Munich, Milan, Bruseles, Oporto, Roma, Ginebra, Lyon, Manchester i Turin. La descartada va ser Londres.

4 dies abans de la data de sortida vam rebre un mail amb un compte enrera i una pista per posar una mica més d'emoció a l'assumpte...

2 dies abans, amb puntualitat extrema, va arribar el mail clau... Vaig retransmetre en directe per Instagram el moment, pq l'Hug era a Sort, jo a Barcelona i les altres dues viatgeres a Molins. A part del nom de la destinació, hi havia la informació dels vols, la del hotel i una guia de la ciutat. Tot molt complert :D

A l'hora de fer el check-in vaig tenir problemes amb el de tornada i vaig trucar a Waynabox. Em van atendre de seguida i solucionar-ho la mar de bé. Molt bé l'atenció telefònica.

El viatge en sí. Destinació: Milan

De casa a l'aereoport i tornar: metro i tren. Bé i econòmic!

Vols: Puntuals els dos i sense problemes. A la tornada em va tocar un veí de seient conegut del Pallars :)

Hotel: Un Ibis, super cèntric. A poca distància del tren de l'aereoport, amb un supermercat al costat, tramvia i metro. La única pega que li vaig trobar és que a les tauletes de nit no tenia endolls...

Transport públic: Tren, tramvia i metro. Vam comprar un bitllet familiar per anar i tornar de l'aereoport, i una targeta de 24 hores pel dissabte i matí de diumenge.

Menjars: Esmorzars a l'hotel, dinars i sopars a fora. Pizza, pasta, xinès, snacks, Mc Donald's i Food Truck.

Llocs visitats: Cuadrilátero de la moda de nit i de dia, Barrio de los Navigli i Fiera di Singaglia, Castillo Sforzesco, Barrio de La Maggiolina, Chinatown, Cimitero Monumentale i Como.

Preus: Tot bastant car, la cervesa el que més. Els preus del Cuadrilátero, de sonats!

Passejant pel barri de Naviglio vaig tenir una sorpresa. Vaig veure la Cagiva que tenia abans de la Suzuki! Des de que me la vaig vendre, crec que no n'havia vist mai cap.

Milan

 

Conclusió

M'agrada el format Waynabox. Sorpresa i sobre la marxa. Ideal per anar amb un grupet d'amics. Suficient el format 3 dies, 2 nits, pq a mi el turisme de ciutat no em fa massa el pes.