Glacier Noir, Écrins

Écrins

De tornada d'Eslovènia vaig parar als Écrins (França). M'havien dit que anés a veure el Glacier Blanc. Un lloc espectacular i amb llocs per dormir amb la furgo fàcils. Vaig fer cas!

Primer de tot vaig parar a Briançon. La intenció era veure el poble, que semblava interessant, i anar a l'oficina de turisme. Resultat: El poble, bé, per veure'l, però el vaig trobar molt deixat. Hi havia molta casa amb aspecte d'abandonat i molts, molts cartells, d'en venda. Era finals d'agost, potser quan més activat està és a l'hivern. No sé, però de turistes n'hi havia un munter! Vaig estar a dos oficines de turisme. La general un desastre. No em van informar de res. Bastant orca aquella noia. Desprès vaig trobar-me la casa del parc, i molt millor! Allí si que em van indicar què anar a veure. Vaig agafar un parell de fulletons que desprès em servirien bastant.

Vaig fer una volta amb la furgo, cap a Fréjus. Em feia gràcia pq fa molts i molts anys hi havíem estat esquiant una setmaneta. Recordo que era una estació petita, bastant familiar, i que vaig provar l'snow per primera i única vegada. Quin desastre! Tot el dia pel terra. Crec que va ser quan vaig adonar-me que això de l'equilibri no és lo meu!

Desprès ja vaig anar cap a Pelvoux. Vaig agafar una parelleta que feven autostop i que precisament eren d'allí. Però tampoc és que m'expliquessin massa res... Vaig fer 2 intents per dormir. Primer vaig parar en un parking a l'altre banda de riu, però els veïns que tenia em van semblar poc sociables i vaig decidir enfilar-me per una carretera estreta, la que anava cap Eychauda. I  sí! Vaig trobar un lloc molt xulo per dormir... Aquell lloc és ben bé el que m'agradaria trobar sempre que vaig en furgo. Una esplanada, amb arbres, un riu, vistes i tranquil·litat. Hi havia una furgo ja. Va resultar estar habitada per un carnisser que feia temporada a mitja hora d'allí, aficionat a la muntanya, i que l'endemà anava a fer el Glaciar Blanc i el Noir. Ell marxaria a quarts de 7 del matí, jo a hora espanyola! Quina necessitat d'aixecar-se tant d'hora, si ni la calor ni la neu eren una amenaça! D'aquell lloc recordo especialment la foscor i el silenci de la nit! Era un lloc perfecte per fer fotografies a les estrelles! La única cosa dolenta és que a l'hora d'esmorzar no hi tocava el sol!

Glaciar Noir, un dels llacs dels Écrins

M'havien recomanat el Glacier Blanc, però com que tothom anava cap allà, jo vaig anar cap al Glacier Noire. Buf! Impressionant el paisatge! Però he de dir que em va costar arribar-hi! Quin cansament! El camí era estretet i costerut, però em cansava moltíssim. El consol era que tothom estava bastant tocat. Menys el carnisser! Me'l vaig tornar a trobar i quines velocitats!! Desprès vaig pensar que la cosa era tan cansada per l'alçada. Clar que jo tampoc és que estigui gaire en forma, i menys en pujada...

Glacier Noir
Les papallones també volen, també són de colors...

De baixada vaig parar al càmping municipal per fer-me una dutxa. La necessitava molt! 2 Eurets!

No vaig voler fer més. Vaig decidir que algun dia tornaria a la zona. Era molt i molt xulo! a veure quan hi puc anar! Dona per estar-hi bastants dies!


Ljubljana

Ljubljana

A Ljubljana no hi vaig estar massa, 2 nits. Vaig arribar al vespre, vaig aconseguir trobar un bon lloc per dormir molt a prop del centre. Una àrea d'autocaravanes per 15 Euros la nit, amb electricitat, wc i dutxa, wifi, aigua, rentadora... Una mica "apretujats" però bé. Vaig posar-me al costat d'una autocaravana d'una parella de Madrid. Em van ajudar molt! Em van acompanyar fins el centre, a l'oficina de turisme. A l'hora de sopar ens vam trobar a un mercat de llocs de menjar de carrer i vam sopar junts. Molt bé!

A la nit vaig flipar amb l'animació que hi havia pel carrer. Cada dos per tres hi havia algú tocant, o fent algun espectacle d'algo, els restaurants, bars i terrasses estàven a tope. Gent amunt i avall, turistes i autòctons.... Impressionant.

Ljubljana a la nit

L'endemà vaig anar al Free Tour. No vaig ser la única de tenir la pensada. Ens hi vam juntar 180 persones. Tot el que explicava el guia era interessant, però ho explicava en anglès, i l'esforç que havia de fer era enorme. Al cap de bastanta estona em vaig escaquejar. No sé si era la calor, el estar tanta estona de peu i parada però la pressió em va baixar. Vaig menjar una mica i desprès cap a la furgo a descansar, aprofitant també que es va posar a ploure.


Velika Planina

Logarska Dolina i Velika Planina

Logarska Dolina i Velika Planina em van agradar. Crec que són dos llocs que s'han de veure o, més ben dit, caminar. Molt contenta d'haver deixat la furgo per unes hores. Imprescindibles si vas a Eslovènia.

Logarska Dolina

És una vall amb peatge. Per entrar-hi amb vehicle motoritzat has de pagar, però no amb bici o a peu. Jo vaig decidir anar-hi de bon matí i fer-la a peu. És una vall bastant recta, amb un riu i un sender senyalitzat que va de punta a punta. La meua idea era caminar de pujada, menjar en algun restaurant d'un dels poblets que trobés i tornar a baixar. Però resulta, que no hi ha poblets! Hi ha granges pel camí, on sí fan menjar, però al final vaig acabar no menjant.

El sender és bastant ombrívol pq va per dintre el bosc. Em va recordar una mica el camí que va des del parking de l'entrada al Parc Nacional d'Espot fins a Sant Maurici. De tant en tant trobes cartells que t'expliquen el bosc, la fauna, la flora i la vida dels autòctons. Acaba en una cascada, Rinka falls. Senzillament espectacular. Em va sorprendre. Va valer la pena pujar-hi!

Velika Planina

Ui Velika Planina! Això sí que em va agradar! Havia fet fotos i ja em va semblar espectacular, però in situ, la veritat és que em va agradar molt més. Tantes cabanes repartides per allí, vaques per tot arreu, verd, muntanyes espectaculars, dispensadors de sal per les vaques... Impressionant! Hi tornaria.

Atemptat de Barcelona

Entre aquestes dues excursions hi va haver l'atemptat de Barcelona. Baixant de Logarska Dolina vaig parar al parking de l'oficina de turisme de Solčava per agafar wifi. Em connecto i ja ho vaig saber... Acabava de passar. Quin patac!!! Va canviar el viatge. A partir de llavors era el tema de conversa amb tota la gent que parlava, no vaig pujar gaires més fotos, i em costava dormir a la nit. Va ser un determinant per a que el viatge durés menys del que tenia previst en un principi.


1 Octubre 2017, referèndum

Diumenge de referèndum

Podria explicar fil per randa el que vam estar fent diumenge, el diumenge del referèndum, però no cal, em deixaria tantes coses... Del diumenge em quedo amb l'organització i la col·laboració de tot el poble i tota la comarca per poder fer realitat una votació. Cada ú va tenir el seu paper. Uns es van dedicar a fer menjar, altres a "defensar" el casal d'avis, els ramaders a posar els seus tractors, alguns a tocar (algun es podria haver estalviat de venir. No era el dia!). També ens vam dedicar a identificar infiltrats, el que va provocar alguna anècdota divertida. Tothom, tothom, es sentia una petita peça d'un engranatge que havia de funcionar a la perfecció. Tot liderat per l'alcalde, el Raimon, al que li vull agrair tot el que ha fet, està fent i farà. Poc s'ho imaginava ell que passaria tot això quan va pensar en presentar-se.

Per votar vam tenir de fer una cua immensa, que riu-te'n de les de la loteria... Allò sí que era una cua d'hores i hores... I ningú es va queixar.

Al matí ja vaig dir que era un dia divertit i que semblava una festa i molt guai, però que en veritat, estàvem vivint un moment molt important...

Va ser un dia de contradiccions... Va ser un dia en que es veia una cohesió social al·lucinant i un dia molt i molt trist, veient tot el que estava passant a altres llocs... Les osties que veiem als mòbils eren increïbles. A mi em provocaven una tremolor incontrolable.

Vaig marxar a les 3 cap a Barcelona per obligació. El viatge de tornada me'l vaig passar mirant si pujava policia o guardia civil per poder avisar, i escoltant la radio. Els testimonis i tot el que explicaven era increïble. De tant en tant posava radios espanyoles i era per al·lucinar... Hagués parat més d'una vegada a plorar, però havia d'arribar al clínic el més aviat possible.

En arribar a Barcelona, el carrer Urgell tallat. Hi havia molta gent davant del cole Sagrada família i l'Escola Industrial. També algun cotxe de mossos. Al tornar cap a casa el carrer gran tallat. A Via Augusta, tot de furgonetes sortint i antiabalots amb escut, porres i armes... Em va venir la tremolor i la por.

Vaig arribar a casa i vaig poder dormir. Portava molts dies dormint poc i malament. Sort! pq sinó m'hagués costat molt!


Panoramic Road

La Panoramic Road també està a la llista de coses a veure... És com una segona part del viatge. Bastant a prop hi ha la Panoramic Road, Logarska Dolina, Velika Planina i la mina de Mezica i ho tinc tot a la llista.

Solčava

La Panoramic Road comença a Solčava. Un poblet de no masses cases amb un bonica oficina de turisme, una pista polivalent coberta impressionant, uns llenyers espectaculars i una església xula...

Panoramic Road

 

Panoramic Road Eslovenia

 

La Panoramic Road és una carretera / pista circular de 37 km que té unes vistes magnífiques. A més a més ho tenen molt ben muntat. S'han inventat una història que es van explicant en uns plafons col·locats en diferents llocs.

The story of Krištof the shepherd boy and the young dragon Lintver is a story about a relationship between man and the mysterious and uncontrollable, but beautiful nature. The story of mutual respect and vigorous strength, which tells us that in order to live a full, satisfying and successful life, we have to respect nature and its laws, and bravely insist on our way despite the difficulties. 

Llàstima que el dia fos molt plujós... Hi hauré de tornar...


Aigües transparents del riu Soca

El Soca

A l'altra entrada vaig parlar de la part de dalt del Soca, el color de l'aigua, el sender, etc. En aquesta em centro en la seva vesant més lúdica i kayakera.

El croquis del Soca


Croquis del Soca river

A totes les entrades al riu hi ha un plafó tipus aquest, molt útil per tots els kayakistes. Si es llegeix el QR o es visita la web del riu hi trobem les normes de navegació pel riu i alguns consells.

 

Normes per navegar pel riu

  • El nostre objectiu és garantir que tothom pugui utilitzar el riu de manera segura i agradable. Només podem aconseguir-ho seguint de manera diligent les normes escrites a l'Ordenança que determina del règim de navegació als rius Soča i Koritnica.
  • El riu Soča es pot navegar del 15 de març al 31 d'octubre de 9 a.m. a 6 p.m.
  • Totes les activitats que es duen a terme a dins o sobre el riu Soča es realitzen sota el vostre propi risc.
  • Navegar sota la influència de substàncies psicotròpiques i en una condició psicofísica que impedeixi una navegació segura està estrictament prohibit.
  • L'accés al riu només està permès als punts d'entrada i sortida marcats específicament.
  • Per utilitzar els punts d'entrada i sortida, l'usuari ha de tenir un permís vàlid. Els permisos es poden adquirir en tots els centres d'informació turística i a tots els proveïdors de serveis turístics més grans.
  • No es permet acampar fora dels càmpings.

Consells útils

El Soča és un riu alpí d'aigua freda amb un pendent pronunciat i un nivell de dificultat significatiu en alguns llocs. Pot ser perillós per als visitants sense experiència, per això recomanem els següents:

  • Comprovar que les seccions i les seves característiques s'adequen al nivell que es té i no s'infravaloren, que es coneixen les àrees perilloses on la navegació està estrictament prohibida.
  • Assegurar-se que es coneix tota la informació urgent necessària per navegar amb seguretat pel riu.
  • Tenir en compte si s'està suficientment qualificat per navegar pel riu Soča i no sobreestimar les propies capacitats. Es recomana contractar guies locals qualificats i experimentats.
  • Assegurar-se que es comprova detingudament la seguretat i l'adequació de l'embarcació. Navegar pel riu només si es porta tot l'equip necessari.
  • Pensar en la vostra seguretat i la seguretat dels altres.

Es recomana utilitzar el següent equipament de seguretat

  • Casc
  • Armilla salvavides
  • Vestit de neoprè
  • Sabates de neoprè
  • Anorak
  • Corda de rescat (almenys 15 m)
  • Kit de primers auxilis
  • Ganivet

El Soca en fotos

Descens Soca river