He vsit a l'instagram del teu fill

He vist a l'Instagram del teu fill...

Ahir vaig fer el primer taller subvencionat per la Diputació de Lleida d'aquest curs 2017-2018: He vist a l'Instagram del teu fill.... a l'Ajuntament de Rialp. Aquest any he incorporat tallers nous a l'oferta i han tingut demanda. En total me n'han encarregat 6. El d'Instagram per adults, el d'Instagram per a adolescents i el de les Fake News, a diferents poblacions de la província de Lleida.

Són temes preocupants. Tots dos! Vivim connectats a la xarxa i ningú neix ensenyat. Els nens no neixen amb un llibret d'instruccions sota al braç o sigui que les mares i pares, fem el que bonament podem. Cada un de nosaltres intenta educar el millor possible als seus fills. Sovint et descobreixes dient aquelles frases que et deien a casa i que et feien tanta ràbia. Quan les senties et prometies que mai ho diries als teus fills. I mira ara les repeteixes, i penses que ho fas pel bé dels nens. Però què passa amb la tecnologia?

No recordem que els nostres pares ens diguessin:

- Vols fer el favor de deixar el mòbil una estona, si us plau! O, -No pengis aquest tipus de fotos a l'Instagram pq et pot portar problemes! 

No, clar que no. Bàsicament pq no hi havia ni Internet, ni mòbil, ni Instagram... totes aquestes coses són molt modernes i per tant no tenim referències.

Però això no és cap excusa. Els pares i mares de fills pre-adolescents i adolescents, i diria que fins i tot els padrins i padrines també, ja porten el telèfon a la mà a tota hora. Pot ser que no ho dominin tot, però l'eina la tenen. I a més a més, sempre, sempre, són els que posen un smartphone a la mà del jove, li paguen la connexió mensual, i el reposen si es trenca. O sigui que no tenim referències de com acompanyar i educar, però si s'hi reflexiona una miqueta, no costa tant. Algunes d'aquelles coses que ens deien quan érem jovenets, canviant-les una mica, si que ens poden servir.

Durant el taller d'ahir m'ho vaig passar molt bé. Crec que les 18 mares i 1 pare (felicitats! Els homes són cars de veure en tallers com aquest) que van venir també s'ho van passar bé, i van aprendre coses, si més no, van marxar amb una llista de deures per fer i molts punts per reflexionar. El fet de venir al taller, i aguantar-hi 2 hores d'un vespre de divendres, és un esforç, o sigui que ja tenen un punt a favor. Espero que tinguin molta sort i que se'n surtin ;)

I finalment vull agraïr que la Diputació de Lleida, l'Oficina de Joventut del Pallars Sobirà i l'Ajuntament de Rialp hagin confiat amb jo.

Pròxims tallers

He vsit a l'instagram del teu fill

 


Matagalls

Matagalls

Divendres tarda. Vaig a una xerrada de SEO al cibernàrium. Ja fa dies que al grup del futbol diem de fer alguna cosa el cap de setmana, però no surt res concret. Hi ha gent que ja està compromesa i no pot... Però sembla que es perfila anar a caminar. Vaig a dormir tard, i encara no hi ha res concret. Al matí em desperto i decideixo. Però es tornarà a generar un dubte! Va! prou vacilacions. El destí és el de menys. Agafem els bàrtuls per dormir i caminar i ja decidirem.  Finalment el Matagalls guanya. La Titi vol veure la neu encara que sigui de lluny. La qüestió és escampar la boira i passar el cap de setmana a la furgo.

Menjar

Comprem menjar a Tona.

Penso que el primer "viatget" que vaig fer just treure'm el carnet de conduir, va ser allà, amb el 600. Penso que vaig anar a veure un trial ;) També hi havíem anat amb l'escola Nausica, diria.

Pernocta

El Pla de la Calma era perfecte per dormir-hi, però com que no sabíem si estava permès i som bones persones, vam anar a Collformic. Hi ha un segon parking molt pla i tranquil. Hi havia una AC i a última hora va arribar una furgo gran volum. Vaig estrenar la calefacció en serio. Fins ara l'havia engegat només per provar-la com aquell qui diu, una estoneta i prou. Però aquest dia la vam tenir posada bastanta estona i super bé! Màniga curta i tot. Super!!!

Matagalls

Una excursioneta assequible a tothom. Alterna pujades i plans. Bones vistes durant la pujada i la baixada i des del cim... Un bon 360! Pel camí molta gent, sobre tot a l'hora de la baixada.

 

 

Matagalls

Matagalls

Relax

Just al costat del restaurant de Collformic surt una pista que va al Pla de la Calma. Perfecte per passar-hi una estona, dinar, fer la migdiada, passejar, btt...

Pla de la Calma

Dinar a la furgo

Companyia

Una primera experiència! Un xuxo a la furgo, la Boom! Una salsitxa "ajabalinada", però que, en veritat es va portar bastant bé! La Titi i la Carol (que es va incorporar al matí) molt bé. Ja volen una furgo! A veure si fan el pensament aviat i així, amb l'Alba, ja sumarem 4 furgos per anar a voltar... On anem el pròxim dia? Ens podríem buscar un partit a algun lloc!

Amb la Boom

Fotos: Carol, Titi i Olga


Glacier Noir, Écrins

Écrins

De tornada d'Eslovènia vaig parar als Écrins (França). M'havien dit que anés a veure el Glacier Blanc. Un lloc espectacular i amb llocs per dormir amb la furgo fàcils. Vaig fer cas!

Primer de tot vaig parar a Briançon. La intenció era veure el poble, que semblava interessant, i anar a l'oficina de turisme. Resultat: El poble, bé, per veure'l, però el vaig trobar molt deixat. Hi havia molta casa amb aspecte d'abandonat i molts, molts cartells, d'en venda. Era finals d'agost, potser quan més activat està és a l'hivern. No sé, però de turistes n'hi havia un munter! Vaig estar a dos oficines de turisme. La general un desastre. No em van informar de res. Bastant orca aquella noia. Desprès vaig trobar-me la casa del parc, i molt millor! Allí si que em van indicar què anar a veure. Vaig agafar un parell de fulletons que desprès em servirien bastant.

Vaig fer una volta amb la furgo, cap a Fréjus. Em feia gràcia pq fa molts i molts anys hi havíem estat esquiant una setmaneta. Recordo que era una estació petita, bastant familiar, i que vaig provar l'snow per primera i única vegada. Quin desastre! Tot el dia pel terra. Crec que va ser quan vaig adonar-me que això de l'equilibri no és lo meu!

Desprès ja vaig anar cap a Pelvoux. Vaig agafar una parelleta que feven autostop i que precisament eren d'allí. Però tampoc és que m'expliquessin massa res... Vaig fer 2 intents per dormir. Primer vaig parar en un parking a l'altre banda de riu, però els veïns que tenia em van semblar poc sociables i vaig decidir enfilar-me per una carretera estreta, la que anava cap Eychauda. I  sí! Vaig trobar un lloc molt xulo per dormir... Aquell lloc és ben bé el que m'agradaria trobar sempre que vaig en furgo. Una esplanada, amb arbres, un riu, vistes i tranquil·litat. Hi havia una furgo ja. Va resultar estar habitada per un carnisser que feia temporada a mitja hora d'allí, aficionat a la muntanya, i que l'endemà anava a fer el Glaciar Blanc i el Noir. Ell marxaria a quarts de 7 del matí, jo a hora espanyola! Quina necessitat d'aixecar-se tant d'hora, si ni la calor ni la neu eren una amenaça! D'aquell lloc recordo especialment la foscor i el silenci de la nit! Era un lloc perfecte per fer fotografies a les estrelles! La única cosa dolenta és que a l'hora d'esmorzar no hi tocava el sol!

Glaciar Noir, un dels llacs dels Écrins

M'havien recomanat el Glacier Blanc, però com que tothom anava cap allà, jo vaig anar cap al Glacier Noire. Buf! Impressionant el paisatge! Però he de dir que em va costar arribar-hi! Quin cansament! El camí era estretet i costerut, però em cansava moltíssim. El consol era que tothom estava bastant tocat. Menys el carnisser! Me'l vaig tornar a trobar i quines velocitats!! Desprès vaig pensar que la cosa era tan cansada per l'alçada. Clar que jo tampoc és que estigui gaire en forma, i menys en pujada...

Glacier Noir
Les papallones també volen, també són de colors...

De baixada vaig parar al càmping municipal per fer-me una dutxa. La necessitava molt! 2 Eurets!

No vaig voler fer més. Vaig decidir que algun dia tornaria a la zona. Era molt i molt xulo! a veure quan hi puc anar! Dona per estar-hi bastants dies!