Preparant la ruta de l'endemà

NC500, sentit horari o anti-horari?

Sentit horari

Abans de sortir de casa tenia claríssim que seguiria la N500 en sentit horari. La raó era clara. Aniria amb la meva furgoneta, amb el volant a l'esquerra (oi, que és així?), i com que anava sola, sempre tindria millors vistes mentre anava fent km.

Una vegada allà vaig seguir amb la mateixa idea. Tant és així que vaig pujar cap a Escòcia per la M6. Obres i més obres, i algun peatge. I la travessa de Londres, tot i que es fa per les rondes, un mal de cap.

Desprès de les nits a Beckfoot (prop de Carlisle) i Dalness (Glencoe), la primera nit oficial de la meva particular NC500 va ser a la Illa d'Skye (9/8) i desprès ja vaig enfilar cap a Ullapool, i anar fent. Fins arribar a Cromarty (16/8).

Ruta per escòcia

Arriba la crisi

El dies 15- 16 vaig tenir una crisi... Una crisi personal important! Estava com mig enfadada amb mi mateixa per com havia anat el viatge.

A l'altra costa, l'oest, vas amb la boca oberta contínuament. Els paisatges són increïbles. Et sorprèn cada racó. I ho havia fet massa ràpid! El fet d'haver estat en alguns llocs fa anys, i baixar de l'Stac Polladh tardet i trobar-me amb una posta de sol molt bonica també hi va influir. Les mateixes ganes de veure més coses em feien fer més km seguits... 3 nits en aquesta costa sol. Imperdonable!

Achnahaird

Clatchtoll

pujant stac pollaidh

pujant stac pollaidh

posta de sol

La costa nord, tot i que el tens ja va acompanyar menys me les vaig prendre amb més calma. Agafava tots els trencalls que hi havia cap a banda de mar, i algun cap a l'interior, sempre que fossin carreteretes petites. A vegades tenia premi, a vegades no hi havia res d'interessant.

Plages de Balnakeil

graffitis

vaca escocesa

 foca a Strathy point

pescador Portskerra

radioactivitat

La costa est ja no et fa tenir la boca tant oberta. La obres, però, sol de tant en tant. Això sí, el poder veure les foques i els dofins és increïble. Els pobles són més pobles. Hi ha ports de pescadors més monos, més difícil per trobar llocs guais per dormir...

foques a Keiss

 

benzinera vintage a Brora

portmahomack

dofins a Fortrose
Havia arribat a Cromarty, molt a prop d'Inverness. Massa ràpid! Havia d'haver destinat molts més dies al principi!!!

La decisió

Què havia de fer? Anar cap a Edinburgh? Aparcar a les afores, festival, gent.... Buf! Tenia més ganes de natura.

Au, cap a Skye, i desprès potser 2 ferris, Mull i baixar... Però de fet va acabar sent 3 dies a Skye i començar la tornada.

Si tornés a repetir

Desprès d'uns dies d'haver tornat i haver-ho paït tot una mica, crec que la tornaria a fer igual, d'Oest a Est, però destinaria molts més dies a cada una de les etapes... Si t'agrada un lloc, no facis tants km. Fes les etapes molt més curtes.

 

 


Triar lloc per dormir en furgo a Escòcia

Una de les obligacions que tens cada dia és buscar lloc per dormir. La meva intenció és sempre buscar un lloc legal, bonic, segur i tranquil. Ha de ser més o menys pla, i, si és possible, poso la furgo de forma que l'endemà pugui obrir la porta i tenir bones vistes.

No sempre és possible, però es fa el que es pot.

Una app molt recomanable

Faig servir una aplicació molt popular i que va molt bé que és Park4night. No tinc la versió pro, així que cal estar connectat a Internet i posar el GPS. Serveix per buscar llocs per dormir, però també altres coses, per exemple, dutxes. És una aplicació col·laborativa que va molt i molt bé.

La meva icona preferida és l'arbre, però a vegades són llocs molt solitaris, llavors em passo als parkings o a les àrees d'autocaravanes (sobretot si estic en llocs poblats).

Cal dir que a Escòcia és fàcil dormir. Amb arbres i parkings fas. I els parkings, encara que estiguin al costat de la carretera són molt tranquils.  A Anglaterra buscar lloc per dormir és complicat i ho he evitat. I a França, si t'agrada la civilització i estar entre jubilats, no hi ha cap mena de problemes. Pràcticament tots els pobles tenen la seva àrea d'autocaravanes gratuïta, cosa que s'agraeix molt!

Els llocs concrets

Fotos


Carretera típica d'escòcia, amb els seus passing places

North coast 500, sola i en furgo

Del dia 4 al 25 d'agost. De Sort fins al punt més al nord d'Escòcia i tornar, 6.654 km, 21 nit de "wild camping" i una rentadora. Si recomencés el viatge canviaria algunes coses, però la veritat és que ha sigut un molt bon viatge.

NC500

L'objectiu era fer la carretera que volteja el nord d'Escòcia per la costa. Fa un temps que la venen com la ruta 66 d'Escòcia i el nom que li han posat és North Coast 500. Jo l'he fet al meu aire començant per la costa oest (si la tornés a fer, la faria al revés. [editat] Potser no....). De fet en acabar la part de l'est, vaig tornar cap a la illa d'Skye pq em vaig quedar amb ganes de més...

Crec que l'explicació seria que per la costa oest vas amb la boca oberta contínuament, per la costa est, la obres, i bastant, però de tant en tant. No ho he vist tot ni molt menys, però la sensació que he tingut ha sigut aquesta.

Illa d'skye

Viatjar sol

Anar sol et permet observar molt i m'encanta! La gent, ja siguin els autòctons o els altres viatgers, les cases o els vehicles en els que viatgen, la natura, els rastres que va deixant la gent per allà on passa, la fauna, la vegetació... Algunes coses les pots captar amb la càmera de fer fotos, d'altres et queden a la memòria interna per sempre.

dofi menjant salmo

Viatjar sol no significa avorrir-se ni molt menys. Fas bricolatge, tens la furgo endreçada, llegeixes, escrius, vas preparant la ruta sobre la marxa, et fas el menjar, fregues plats, parles amb la gent que et ve de gust, etc...

Preparant la ruta de l'endemà

També significa prendre decisions. A vegades més encertades, a vegades menys, a vegades amb conseqüències més greus, a vegades, menys. Però amb ganes, tot es pot disfrutar i acaba sent enriquidor :D

enfangada

Bons pròposits

Pel proper viatge llarg que faci, però, he de solucionar una cosa!!! He d'aprendre a gestionar millor la durada de cada etapa... No pot ser que en acabar la ruta pensis que havies d'haver destinat molt més temps a allò que has fet al principi. N'aprendré...

A veure si a la tercera va la vençuda. On serà? Començo a pensar! Accepto propostes.

La ruta


He vsit a l'instagram del teu fill

He vist a l'Instagram del teu fill...

Ahir vaig fer el primer taller subvencionat per la Diputació de Lleida d'aquest curs 2017-2018: He vist a l'Instagram del teu fill.... a l'Ajuntament de Rialp. Aquest any he incorporat tallers nous a l'oferta i han tingut demanda. En total me n'han encarregat 6. El d'Instagram per adults, el d'Instagram per a adolescents i el de les Fake News, a diferents poblacions de la província de Lleida.

Són temes preocupants. Tots dos! Vivim connectats a la xarxa i ningú neix ensenyat. Els nens no neixen amb un llibret d'instruccions sota al braç o sigui que les mares i pares, fem el que bonament podem. Cada un de nosaltres intenta educar el millor possible als seus fills. Sovint et descobreixes dient aquelles frases que et deien a casa i que et feien tanta ràbia. Quan les senties et prometies que mai ho diries als teus fills. I mira ara les repeteixes, i penses que ho fas pel bé dels nens. Però què passa amb la tecnologia?

No recordem que els nostres pares ens diguessin:

- Vols fer el favor de deixar el mòbil una estona, si us plau! O, -No pengis aquest tipus de fotos a l'Instagram pq et pot portar problemes! 

No, clar que no. Bàsicament pq no hi havia ni Internet, ni mòbil, ni Instagram... totes aquestes coses són molt modernes i per tant no tenim referències.

Però això no és cap excusa. Els pares i mares de fills pre-adolescents i adolescents, i diria que fins i tot els padrins i padrines també, ja porten el telèfon a la mà a tota hora. Pot ser que no ho dominin tot, però l'eina la tenen. I a més a més, sempre, sempre, són els que posen un smartphone a la mà del jove, li paguen la connexió mensual, i el reposen si es trenca. O sigui que no tenim referències de com acompanyar i educar, però si s'hi reflexiona una miqueta, no costa tant. Algunes d'aquelles coses que ens deien quan érem jovenets, canviant-les una mica, si que ens poden servir.

Durant el taller d'ahir m'ho vaig passar molt bé. Crec que les 18 mares i 1 pare (felicitats! Els homes són cars de veure en tallers com aquest) que van venir també s'ho van passar bé, i van aprendre coses, si més no, van marxar amb una llista de deures per fer i molts punts per reflexionar. El fet de venir al taller, i aguantar-hi 2 hores d'un vespre de divendres, és un esforç, o sigui que ja tenen un punt a favor. Espero que tinguin molta sort i que se'n surtin ;)

I finalment vull agraïr que la Diputació de Lleida, l'Oficina de Joventut del Pallars Sobirà i l'Ajuntament de Rialp hagin confiat amb jo.

Pròxims tallers

He vsit a l'instagram del teu fill

 


Matagalls

Matagalls

Divendres tarda. Vaig a una xerrada de SEO al cibernàrium. Ja fa dies que al grup del futbol diem de fer alguna cosa el cap de setmana, però no surt res concret. Hi ha gent que ja està compromesa i no pot... Però sembla que es perfila anar a caminar. Vaig a dormir tard, i encara no hi ha res concret. Al matí em desperto i decideixo. Però es tornarà a generar un dubte! Va! prou vacilacions. El destí és el de menys. Agafem els bàrtuls per dormir i caminar i ja decidirem.  Finalment el Matagalls guanya. La Titi vol veure la neu encara que sigui de lluny. La qüestió és escampar la boira i passar el cap de setmana a la furgo.

Menjar

Comprem menjar a Tona.

Penso que el primer "viatget" que vaig fer just treure'm el carnet de conduir, va ser allà, amb el 600. Penso que vaig anar a veure un trial ;) També hi havíem anat amb l'escola Nausica, diria.

Pernocta

El Pla de la Calma era perfecte per dormir-hi, però com que no sabíem si estava permès i som bones persones, vam anar a Collformic. Hi ha un segon parking molt pla i tranquil. Hi havia una AC i a última hora va arribar una furgo gran volum. Vaig estrenar la calefacció en serio. Fins ara l'havia engegat només per provar-la com aquell qui diu, una estoneta i prou. Però aquest dia la vam tenir posada bastanta estona i super bé! Màniga curta i tot. Super!!!

Matagalls

Una excursioneta assequible a tothom. Alterna pujades i plans. Bones vistes durant la pujada i la baixada i des del cim... Un bon 360! Pel camí molta gent, sobre tot a l'hora de la baixada.

 

 

Matagalls

Matagalls

Relax

Just al costat del restaurant de Collformic surt una pista que va al Pla de la Calma. Perfecte per passar-hi una estona, dinar, fer la migdiada, passejar, btt...

Pla de la Calma

Dinar a la furgo

Companyia

Una primera experiència! Un xuxo a la furgo, la Boom! Una salsitxa "ajabalinada", però que, en veritat es va portar bastant bé! La Titi i la Carol (que es va incorporar al matí) molt bé. Ja volen una furgo! A veure si fan el pensament aviat i així, amb l'Alba, ja sumarem 4 furgos per anar a voltar... On anem el pròxim dia? Ens podríem buscar un partit a algun lloc!

Amb la Boom

Fotos: Carol, Titi i Olga


Glacier Noir, Écrins

Écrins

De tornada d'Eslovènia vaig parar als Écrins (França). M'havien dit que anés a veure el Glacier Blanc. Un lloc espectacular i amb llocs per dormir amb la furgo fàcils. Vaig fer cas!

Primer de tot vaig parar a Briançon. La intenció era veure el poble, que semblava interessant, i anar a l'oficina de turisme. Resultat: El poble, bé, per veure'l, però el vaig trobar molt deixat. Hi havia molta casa amb aspecte d'abandonat i molts, molts cartells, d'en venda. Era finals d'agost, potser quan més activat està és a l'hivern. No sé, però de turistes n'hi havia un munter! Vaig estar a dos oficines de turisme. La general un desastre. No em van informar de res. Bastant orca aquella noia. Desprès vaig trobar-me la casa del parc, i molt millor! Allí si que em van indicar què anar a veure. Vaig agafar un parell de fulletons que desprès em servirien bastant.

Vaig fer una volta amb la furgo, cap a Fréjus. Em feia gràcia pq fa molts i molts anys hi havíem estat esquiant una setmaneta. Recordo que era una estació petita, bastant familiar, i que vaig provar l'snow per primera i única vegada. Quin desastre! Tot el dia pel terra. Crec que va ser quan vaig adonar-me que això de l'equilibri no és lo meu!

Desprès ja vaig anar cap a Pelvoux. Vaig agafar una parelleta que feven autostop i que precisament eren d'allí. Però tampoc és que m'expliquessin massa res... Vaig fer 2 intents per dormir. Primer vaig parar en un parking a l'altre banda de riu, però els veïns que tenia em van semblar poc sociables i vaig decidir enfilar-me per una carretera estreta, la que anava cap Eychauda. I  sí! Vaig trobar un lloc molt xulo per dormir... Aquell lloc és ben bé el que m'agradaria trobar sempre que vaig en furgo. Una esplanada, amb arbres, un riu, vistes i tranquil·litat. Hi havia una furgo ja. Va resultar estar habitada per un carnisser que feia temporada a mitja hora d'allí, aficionat a la muntanya, i que l'endemà anava a fer el Glaciar Blanc i el Noir. Ell marxaria a quarts de 7 del matí, jo a hora espanyola! Quina necessitat d'aixecar-se tant d'hora, si ni la calor ni la neu eren una amenaça! D'aquell lloc recordo especialment la foscor i el silenci de la nit! Era un lloc perfecte per fer fotografies a les estrelles! La única cosa dolenta és que a l'hora d'esmorzar no hi tocava el sol!

Glaciar Noir, un dels llacs dels Écrins

M'havien recomanat el Glacier Blanc, però com que tothom anava cap allà, jo vaig anar cap al Glacier Noire. Buf! Impressionant el paisatge! Però he de dir que em va costar arribar-hi! Quin cansament! El camí era estretet i costerut, però em cansava moltíssim. El consol era que tothom estava bastant tocat. Menys el carnisser! Me'l vaig tornar a trobar i quines velocitats!! Desprès vaig pensar que la cosa era tan cansada per l'alçada. Clar que jo tampoc és que estigui gaire en forma, i menys en pujada...

Glacier Noir
Les papallones també volen, també són de colors...

De baixada vaig parar al càmping municipal per fer-me una dutxa. La necessitava molt! 2 Eurets!

No vaig voler fer més. Vaig decidir que algun dia tornaria a la zona. Era molt i molt xulo! a veure quan hi puc anar! Dona per estar-hi bastants dies!