Abans d’ahir al Consell Escolar va sortir el tema del pla del govern per millorar la comprensió lectora. A casa en vaig buscar informació i vaig llegir el titular: Els nens han de llegir 25 llibres l’any.
El primer que vaig pensar és, sort que no estic a l’escola. El segon, sort que el meu fill mitjà acaba aquest any! A casa en som uns quants de disl·lèxics. Ens costa molt llegir llibres.
En el meu cas per a que un llibre em sedueixi ha de ser primet, tenir la lletra gran i, si pot ser, explicar històries més aviat curtes. Per mi posar-me a llegir segons què, significa quedar-me dormida al moment. Jo no em vec capaç de llegir 25 llibres l’any!
Crec que si el que es vol es millorar la comprensió lectora no cal centrar-se única i exclusivament en els llibres. Una persona, o personeta, avui en dia llegeix en molts suports (llibres, revistes, còmics, pantalles, subtítols, cartells…) I a més a més s’ha de saber llegir en diagonal! El ventall és enorme.
Això de posar 25 o 30 llibres em sona a molt, molt antiquat! Espero que els professors i professores que executin el pla siguin més “moderns”.
Jo tampoc no li veig la punta a tot plegat, sembla que vagin “a lo ample” de manera que consti a les estadístiques que la canalla llegeix molts llibres… I d’altra banda, calculem que cada llibre val de mitjana uns 8/10 EUR, potser més i tot, surt una despesa d’uns 200 EUR per alumne i any, totes les famílies s’ho podran permetre? Es podrà socialitzar fins a cert punt, que d’un any per l’altre canvien les lectures recomanades…. I això em recorda una queixa que tinc des de fa temps i és que com a bibliotecari, si vull saber les lectures recomanades per comprovar si les tinc o no al nostre fons, he d’anar al darrere dels caps d’estudi i dependre de la seva bona voluntat per passar-me la informació quan hauria de ser quelcom automàtic i la iniciativa potser hauria d’anar a la inversa….
Ah, m’ho he deixat!! Amb tot plegat acabaran avorrint la lectura, és clar… :(((
La veritat és que a la presentació del pla que ens van fer als centres educatius que hi participarem no ens ho van plantejar d’aquesta manera. En cap moment van parlar de l’obligatorietat de llegir una determinada quantitat de llibres. Van tenir la sort de gaudir de la ponència de l’Enric Queralt, que, com molts altres docents, va per un camí ben diferent.
Ja ho deia el Daniel Pennac:
El verb llegir no admet l’imperatiu. Aversió que comparteix amb alguns altres: amb el verb estimar, amb el verb somniar… Sempre es pot provar, és clar: Proveu-ho: “Estima’m!”, “Somnia!”, “Llegeix!”… (Daniel Pennac. Com una novel·la)