Tenia pendent publicar algunes fotos de coses que m’han cridat l’atenció del National Water Sports Center.

Els pals del camp d’eslàlom són de fusta!

Així estan posats els cables de les portes

Tothom que vol remar a algun lloc o altre ha de passar per taquilles, sinó hi passes et venen a veure.

Increïble el tamany del marcador!

Sempre hi ha bombers fent pràctiques al camp d’eslàlom

El material de Rafting i les barques les tenen en containers. Ja m’han dit que aquí és impossible per la calor!

La ditxosa bactèria.

I com no, a la que hi ha gent apareix un camió de gelats! Sembla que tot el dia tinguin necessitat de menjar-ne! Jo segueixo amb els almendrados!

Caixes per guardar la roba i el material dels clients. Van amb clau i són enormes.

No sempre està així de buit!

A vegades no hi cap ni una agulla

A la web hi tenen uns videos que donen una mica la idea de com és una part

L’Ian i l’Hug van agafar la seva càmera de fotos pel viatge. De tant en tant l’han agafat i han fet fotos originals. L’Hug s’ho passava la mar de bé fent-se autoretrats fent carotes. L’Ian fent fotos originals, en blanc i negre. De tant en tant també l’he agafat jo… Divertit veure què hi ha quedat!

L’Ian vol un camió així i anar a voltar món. Suposo que hi vol carregar un kayak de cada

Trobarem a faltar no portar la Project al sostre

Un arbre d’Snowdonia

Les meves sabates que porta l’Ian.

barefoot all the day

Les teves que volem!!!! Tiet!!!!

Deu ser guai anar al darrera

Ian’s shirt

Sembla tot un homenet ja!

Tenda vella

Fent el manta al matí

Tormenta de vent i sorra

Durant les vacances vam estar a Conkers, un parc ple d’instal·lacions i experiències relacionades amb el bosc.

Hi havia un parc infantil, un trenet, un edifici amb instal·lacions de descoberta, un circuit d’aventura, un circuit per descobrir els animals que viuen al bosc (de cartró-pedra), un barefoot walk (circuit per un caminet amb diferents tipus de superfícies que s’havia de fer descalç), etc.

Vaig trobar que era prou interessant.

Resumint el viatge. Les coses més pràctiques.

Pernoctes a Orléans (1 nit hotel low cost), Milton Keynes (2 nits hotel low cost), Nottingham (Beestford (4 nits couchsurfing), West Bridgford (12 nits càmping)), Rhyd-Ddu (2 nits alberg), Caerfai (2 nits càmping), Newgale (2 nits càmping), Llangennith (3 nits càmping), Béthune (1 nit hotel low cost) i Poitiers (2 nits hotel low cost).

Km: 4080 km de base… Hi falten els km’s que hem fet perduts, els que hem fet per anar a comprar menjar i connectar-nos a Internet quan no en teníem al lloc que estàvem o per anar a visitar alguna cosa en particular.

Carreteres: A França, molta autopista i molts peatges i cars. A Anglaterra poca autopista i molt pocs peatges, i barats. La resta carreteres bones o carreteres super estretes (als parcs nacionals i zones més rurals).

Wifi: Els hotels low cost tenen wifi, els càmpings en general no, i si en tenen és caríssima. Les biblioteques si i és free! Mc Donalds té wifi (menys a l’autopista) però en general pocs endolls per connectar l’aparell.

Hotels Low cost: Els de França (Premiere Classe) els més barats, però habitacions més petites que el d’Anglaterra (Days Inn).

Càmpings: En general molt bé de preu (de 14 a 17 lliures tot), ben cuidats i bons serveis. Es respecten distàncies llargues entre tendes.

Grans superfícies: Hem comprat a Morrisons, Tesco, Asda, Lidl i Decathlon. La que més ens ha agradat Morrisons. Curiosa la forma de comprar a Argos. Les coses de càmping estan més barates que a Espanya diria. El menjar més o menys, però és clar el menjar és una mica diferent…

A Nottingham ens vam espavilar bastant bé una vegada comprat l’Atlas de Nottinghamshire.

A Wales vam voler fer el mateix. Però, no havíem comptat amb que el Galès i la disl·lèxia són incompatibles (No sé com s’ho deuen fer els disl·lèxics gal·lesos

Mirar el rètol, llegir, memoritzar, canviar la vista de lloc, llegir i decidir requeria tants i tants intents que cada vegada havíem de parar… Si a això li afegim que les carreteres eren més que estretes us podeu imaginar el resultat!

I se’ns va acudir preguntar quan no hi havia manera de trobar l’alberg, i no veas. Hem preguntat a unes adolescents que per mi no tenien ni papa d’anglès i us asseguro que el que parlaven era raro, raro, raro No va haver-hi forma d’entendre’ns!

Els noms dels llocs que vam passar eren tipus: Glyndyfrdwy, Cwm Prysor, Trwsfynydd, Abergwynant….

Sort que la zona era molt maca!

A l’anar vam parar a dormir a Orléans, al baixar ho hem fet amb més calma i hem fet 3 nits a França: 1 abans de Paris i 2 a Poitiers, evidentment en hotels de la cadena Premiere Classe.

Lo de Poitiers fet expresament i gràcies a que les previsions del temps eren bones per just aquell dia. La intenció era passar tot un dia al Futuroscope.

És la tercera vegada que hi vaig i segueixo pensant que és un parc que val la pena visitar quan ja s’està una mica crescudet (a partir de 10 anys per exemple o millor dit de 140 cm). Algunes de les pel·lícules-atraccions són les mateixes que les que vaig veure la primera vegada, i no em fa res repetir, d’altres són noves i algunes de molt bones: La del Petit Princep i la de l’Arthur, les més bones en diferència. El més fluixet l’espectacle de màgia.

Abans d’entrar a les sales de cada una de les “atraccions” hi ha una sal·la d’espera amb una sèrie d’instal·lacions que t’expliquen o bé la tecnologia que es fa servir o bé amb informació sobre el tema que toca. Normalment tot bastant interessant. Les cues es fan distretes i fins i tot interessants!

Abans d’entrar als Chocs cosmiques

 L’espectacle de la nit està molt bé. Projecció de laser i vídeo en unes cortines d’aigua, amb música, llum i foc.

Esperant que comencés

Les projeccions

Marxant cap a l’hotel ja…

Avui tot just fa un mes que estem fora de casa i la veritat és que ara mateix estem cansats. Moltes coses diferents (horaris, llengua, menjar, conduir…) i algunes d’elles amb poc ordre, per dir-ho d’alguna forma poc healthy (sobretot el menjar). El clima últimament no ha ajudat massa i les previsions no són massa bones.

Hem estat de couchsurfing, de càmping i hem buscat una granja per anar a treballar, però no ens ha sortit. El tema de llogar una casa també era complicat. Resulta que a Anglaterra no acostumen a llogar res si no és per períodes bastant llargs (almenys és el que em van dir els autòctons).

Els nens estan prou bé, podrien allargar sempre i quan hi hagués una motivació o alguna novetat pel mig. Pel que fa a jo, trobo a faltar els meus amics, el meu lloc, sortir de casa i tenir amb qui parlar sense haver de pensar com dir les coses.

Aquests dies, als càmpings he intentat parlar amb gent, sempre tenia a punt el Can I help you? (un dia vaig ajudar a engegar un cotxe i un altra a muntar una tenda), i alguna conversa ha caigut… però clar… la gent fa la seva vida… No es tracta d’anar molestant a tot cristo

Així que ara ens hem de decidir… I costa!