Aquesta nit passada els alumnes de 4t d’ESO han arribat del viatge de final de curs a les 12.30 hores a Sort. Els de pobles suposo que van arribar a casa seua una mica més tard. Van marxar un dilluns festiu i han tornat un diumenge.
Ahir a la tarda ja em van arribar notícies de que avui els alumnes no tenien intencions d’anar a classe, suposo que perquè han de descansar del viatge; van arribar força tard i no han tingut temps de descansar. L’acumulació del cansament de tota la setmana i del viatge de tornada (vaixell + autocar) segurament els priva de tenir unes condicions idònies per aguantar una dura jornada de classe.
És lògic que desprès d’un viatge de plaer un s’agafi un dia de descans? Potser es necessiti, però l’obligació és la obligació.
Els adults treballem, i si tenim un horari prefixat l’hem de complir. Si necessites el dia de descans organitza’t el viatge d’una altra forma, o surts un dia abans i així a la tornada tindràs un dia de marge, o escurces el viatge un dia. Si faltes el dia a la feina no cobraràs i és probable que tinguis una sanció i tot.
La obligació dels nostres fills és anar a l’Institut en aquests moments, i avui dilluns, haurien d’anar a classe de 9 a 14 hores i de 15.10 a 17 hores. I la majoria no hi han anat, amb el permís dels seus pares. Han comès una falta de respecte als professors que s’han preparat les classes i als companys que si que hi han anat, perquè al ser pocs no han pogut fer el que tocava.
Aquests nens ja tenen 16 anys la majoria. Ja tenen edat per treballar. Ja tenen edat per saber distingir què és oci i que és obligació, quins són els drets i els deures. I si no ho tenen clar encara, els pares som qui els hem d’anar ensenyant.
Educar és apassionant i a vegades dur. Requereix una constància increïble i moltes vegades és cansat i has de treure forces d’on no les tens, però ningú ens ha obligat a ser pares. Suposo que cada ú aplica el seu sentit comú i ho fa el millor que pot i una vegada més hem actuat diferent a molts!
