No cal anar al parc d’atraccions! Al vestíbul de l’hotel del primer dia hi havia un sofà giratori tope divertit!!!
Les xuxes no podien faltar. A tots els supermercats grans hi havia una paret plena. Les venien a 6.95 Euros al kilo, i n’hi havia de tots colors i forma. Feia bonic!L’aigua és una de les altres coses que no podia faltar. Però no és el mateix banyar-se al llac que al riu o al mar! A la cabana de la llenya hi ha la calavera d’un peix enorme i amb unes dents…

Aigua, aigua i aigua. A tot arreu n’hi havia. Sort que a la cabana no en teníem d’embarcadero!!!
Llàstima que no vam poder fer més activitats però estàvem fora de temporada. L’Hug es va estrenar amb una bici “gran” i amb marxes i va flipar!
Fotos de família no en vam fer masses i que surtis la mama menys!
Vam fer molts kilómetres en cotxe. El Ford Focus era bastant cómode. El paisatge quasi sempre igual. A ratos dormien, a estones es xinxàven i en algun moment parlavem de coses “sèries”.
Vam visitar un parell de museus i una galeria d’art a Lappeeranta (o com s’escrigui) però el que més gràcia els va fer van ser els canons.
Això si que ens va agradar a tots! Una barbacoa interior! Era una cabaneta xica però espaiosa de dintre. Podies remenar el foc, torrar-te el pa i menjar ben a gust. Ens va faltar una mica de llum, perquè les làmpares d’alcohol que hi havia no estàven en condicions.

El viatge en avió dura unes 4 hores. La veritat, és que volant en Finnair almenys, passa bastant rapid. Et porten l’àpat que toca (a l’anada vam dinar i a la tornada esmorzar), desprès beguda, desprès passen la botigueta, et van passant reportatges per la pantalleta que tens al davant i en tot moment saps per on passes, a quina alçada, quina temperatura hi ha a l’exterior, quant falta per arribar…

Als nens al poc de començar el vol ja els van portar entreteniment, que van aprofitar.
L’Ian va tenir temps per estudiar-se tots els models d’avió de la companyia.

En diversos fulletons de Finlandia havia vist que a Lappeenranta portàven unes quantes tonelades de sorra i contruien castells de sorra. Era una de les poques coses que estava oberta en les dates que nosaltres estàvem a Finlandia.

El dia que vam decidir anar-hi, va i plou. Però bé, vam poder veure-ho. Les figures eren impressionants. Ben fetes i grans. Ens imaginem que a part de sorra també hi posaven cola blanca o algo per l’estil, perquè no es desmuntessin.
A part dels castells hi havia muntat un parc infantil i unes cabanetes per jugar-hi els nens. M’ho imaginava tot plegat més gran, però no estava mal.