Abans d’ahir al Consell Escolar va sortir el tema del pla del govern per millorar la comprensió lectora. A casa en vaig buscar informació i vaig llegir el titular: Els nens han de llegir 25 llibres l’any.

El primer que vaig pensar és, sort que no estic a l’escola. El segon, sort que el meu fill mitjà acaba aquest any! A casa en som uns quants de disl·lèxics. Ens costa molt llegir llibres.

En el meu cas per a que un llibre em sedueixi ha de ser primet, tenir la lletra gran i, si pot ser, explicar històries més aviat curtes. Per mi posar-me a llegir segons què, significa quedar-me dormida al moment. Jo no em vec capaç de llegir 25 llibres l’any!

Crec que si el que es vol es millorar la comprensió lectora no cal centrar-se única i exclusivament en els llibres. Una persona, o personeta, avui en dia llegeix en molts suports (llibres, revistes, còmics, pantalles, subtítols, cartells…) I a més a més s’ha de saber llegir en diagonal! El ventall és enorme.

Això de posar 25 o 30 llibres em sona a molt, molt antiquat! Espero que els professors i professores que executin el pla siguin més “moderns”.

Cada vegada més penso que el meu cervell per segons quines coses és més lent del normal.

• Aquests dies, al curs de surf no vaig aconseguir aixecar-me. Vaig desistir… Però penso practicar en sec fins que em surti. Sé com s’ha de fer. Ho puc visualitzar, però no ho puc portar a la pràctica. Hi ha un genoll que és com si tingués vida pròpia. L’any que ve, ho penso tornar a provar. (Ara buscant per Internet he vist un video genial. Uns nens aprenent a posar-se de peu a la piscina…Potser la bassa de l’Escola de Piragüisme em pugui servir…)
• L’altre és el francès. Penso en francès el que he de dir i cap problema. Bé, dins les meves possibilitats, és clar… Però a la que vull verbalitzar-ho comencen els problemes. Vaig molt lenta, hi ha paraules que se’m canvien. És una mica el mateix que em passa quan escric a l’ordinador. Si el que vull escriure va directament del pensament als dits, sense verbalitzar-ho mentalment, vaig ràpida i no m’equivoco. Però si verbalitzo, vaig molt més lenta i m’equivoco i he de mirar el teclat.

Penso que això ja ho he dit altres vegades… Però és que em passa.