Les veus del desert de Marlo Morgan

Com sempre vaig anar a la biblioteca a buscar un llibre per llegir. Els llibres sempre em duren molt. Sovint he de demanar pròrrogues perquè em falta temps. Sóc molt mal llegidora, i els llibres que demano al Rosendo o que trio solen ser amb capítols curts o històries curtes, amb lletra gran i gens gruixuts.
Aquesta vegada Rosendo me’n va donar un, dient-me que la gent que l’havia agafat els havia agradat molt.
Doncs mira, dec coincidir amb molts d’ells. A mi és un llibre que m’ha agradat moltíssim, tant que penso que me’l compraré per tornar-me’l a llegir d’aquí a un temps, i si potser més seguit que el que he fet ara.
Penso que la vivència que ha tingut l’escriptora l’hauríem de passar tots en algun moment o altra. Segur que el món aniria molt millor.

[Editat] Estava buscant un enllaç per posar al llibre i he llegit que tot és ficció. Vaja!!! Ara ja no sé si me’l compraré.

Dos fragments:

Els membres de la tribu no somien de nit, tret que cridin el somni. Per a ells el son és un moment essencial per descansar i reparar el cos. No creuen que sigui el moment de dividir l’energia entre diversos projectes. Pensen que la causa per la qual els mutants somiem durant la nit és que a la nostra societat no ens és permès de somiar durant el dia, i somiar amb els ulls oberts, especialment, és una cosa que no s’entén gens.

Defineixen els mutants per les seves característiques específiques. En primer lloc, els mutants ja no poden sobreviure en un entorn obert. La majoria moren sense saber què se sent quan s’està nu sota la pluja. Passen la major part del temps dins d’edificis amb calor i fred artificials i, a l’exterior, agafen insolacions a temperatures normals.